viernes, 29 de mayo de 2009

MONTADITOS DE BERENJENA CON QUESO Y TOMATE.








Ingredientes para 4 personas:
2 berenjenas grandes.
200 Cl. de salsa de tomate.
1 cebolla.
2 dientes de ajo.
100 gramos de queso manchego semi.
Albahaca o perejil según gustos.
Aceite de oliva.
Pimienta.
Sal.





1. Lavar las berenjenas, cortarlas en ruedas de 1/2 cm y dejarlas reposar en un colador durante media hora, como mínimo , para que pierdan los jugos amargos.
2. Freír en un poco de aceite la cebolla y los ajos, finamente picados, hasta que empiecen a tomar color. Agregar la salsa de tomate y cocerlo todo junto, a fuego suave, durante 5 minutos. Salpimentar y espolvorearlo con albahaca o perejil picados.
3. Lavar las berenjenas bajo el chorro de agua fría, secarlas bien y, en una sartén ligeramente engrasada con un poco de aceite, freírlas dos minutos a fuego medio por ambas caras.
4. Colocar las berenjenas en una fuente resistente al calor, distribuir sobre cada una de ellas 2 ó 3 cucharadas de salsa de tomate, cubrirlas con una lonchas de queso y poner encima una cucharadita más de salsa.
5. Espolvorearlas con pimienta recién molida, regarlas con un chorrito de aceite y cocerlas en el horno, previamente calentado, durante unos 8 minutos aproximadamente, hasta que el queso se haya fundido. Servirlas calientes o templadas.

martes, 26 de mayo de 2009

CREPS DE MATÓ I CARBASSÓ.







Ingredients per 4 o 6 racions:

Per els creps:
2 ous.
350 de llet
125 de farina.

Per la farsa:
2 carbassons.
2 cullarades de oli d´oliva.
2 dents de alls picats.
25 grs. de mantega.
25grs. de farina.
300 ml de llet.
2 cullarades de orenga.
250 grs. de mató.
75 grs. de parmesá.
300 ml de brou de verdures.

1.-Comencem fem els creps.
Batim la llet amb els ous , incorporem la farina i batim fins que ens quedi una pasta suau i espessa. Deixem reposar mitja hora.
2.- Calentem una mica de mantega en una paella i posem 2 cullarades de la mezcla, la escampem be i quan estigui feta per aquesta cara li donem la volta i aixi fins que fem els 12 creps.
3.- Fem la farsa. Posem una paella al foc amb una mica de oli i saltem els carbassons i el alls fins que estiguin daurats.
4.- Preparem una betxamel. Posem la mantega en una cassola , a cantinuació la farina i removem un minut. Vertim la llet i removem fins que ens quedi una pasta suau.
5.- Imcorporem els carbassons i el mató a la salsa amb la mitat del parmesá. Rectifiquem de sal.
6.- Rellenem els creps amb una cullera.
7.- Els fiquem en una safata i afegim el brou com a base i el parmesa restan per damunt dels creps.
8.- Els posem al forn 15 minuts a 180º.
9.- Els servim calents.


Notes:

Amb aquesta recepta guanyo el concurs de la revista Descobrir cuina, "Guanya un àpat gratis a la mijor recepta", surt publicada a la revista del desembre de 2005 i anem com a premi al restaurant Mama café del C/ Doctor Dou, 10.

viernes, 22 de mayo de 2009

HORT SANT FELIU DE LL. TOMATERAS Y CALABACINERAS :













Ya tenemos plantado todas las plantas de cara el verano, hemos puesto las cañas a las tomateras.
Ahora las labores que voy realizando son la siguientes: desherbar, en estos momentos es cuando crecen más las plantas y sino vamos con rapidez nos invaden el huerto en cuestión de días.
Regar, ya hace calor y las plantas han enraizado poco y la acusan mucho, tenemos que regar unos tres días a la semana, según veamos las necesidades
Atar las tomateras a las cañas para que vallan tirando hacia arriba, quitándoles los brotes laterales, a fin de concentrar la producción en los frutos.
Lucha biológica contra caracoles, caracolas y babosas.
Aplico herbicida en las vallas que limitan el huerto y en alguna zona que no perjudique a los cultivos.

jueves, 21 de mayo de 2009

CONILL A LA MÀCALI-MÒCOLI.


Prats del Corredor (Dosrius). 15/03/2009

CONILL A LA MÀCALI-MÒCOLI.

Aquest plat, la recepta del qual he recollit al petit poble del Bedorc, a la riba de l´Anoia, té un nom estrany i és fruit de la casualitat que hagi pogut esbrinar el seu origen. La història va començar un bon dia, que en Pep Salseta va treure a conversa l´estranyesa que sempre l´hi havia causat el nom d´una preparació que apareix en el llibre de fray Sever d´Olot, L´art de cuinar (1787) pertanyent a la biblioteca del Castell de Peralada i editat per Ed. Jaime Barrachina l´any 1982. La recepta es qüestió era una picada amb ingredients específics que el llibre anomena “Aquilimoquili”. Tots dos varem estar d'acord en què la cosa anava mes enya de la coincidència i esdevenia dependència, ja que Màcali-Mòcoli era evidentment una deformació de Aquilimoquili. Quedava per esbrinar com aquest plat havia arribat i s´havia conservat tany lluny del seu origen. Preguntant a uns i a altres va anar sortint la història. Sembla ser que les dues persones de qui vaig recollir la recepta (la Maria de la Fonda-bar i l´Imma de Ca la Sió), les havien après de les seves mares a qui les hi va ensenyar una coquessa de la zona, de nom Cèlia. Les coquesses eren cuineres professionals que hom llogava em festes senyalades em què s´havia de cuinar bé i per nombrosa gent. Aquesta coquessa, amb molt bona fama a les rodalies, suposo que la va aprendre, sinó directament del llibre d'algun altre cuiner que el coneixia. Amb l´anar dels anys el nom, estrany para a la gent del poble, es va anar deformant fins arribar al lèxic actual. Pel que fa a l'origen del nom inicial, al meu és una llatinització macarrònica d´un nom centreamericà, jo ho llegeixo com provinent de xili i mojo (Pebrot vermell picant i quelcom picat a morter), cosa que per altra banda lliga amb el contingut de la recepta. Per tal que pugueu veure la similitud, us ofereixo les dues receptes actuals i dues més del llibre.

CONILL A LA MÀCALI-MÒCOLI SEGONS LA MARIA PUJOL.

Fregirem el conill, convenientment salat fins deixar-lo ben cuit i el reservarem. En el morter (o vas del minipimer) posarem 1 cabeça d´all grosseta, pelada, un poc de sal, pebre vermell picant, al gust, 2 cullerades grans pebre vermell dolç, ½ got de vinagre,1/2 got d´anís i l´oli de fregir el conill.
Ajuntarem en una cassola el conill i la picada i a foc baix ho courem tot plegat a foc suau i durant no massa estona, per tal de no cremar el pebre, tot remenat perquè els talls de conill quedin ben embolcallats amb la picada.


SEGONS L´IMMA SOTERAS.

Fregirem el conill, prèviament, salt, en oli juntament amb ½ bastonet de canyella i el reservarem. Farem un bon sofregit de ceba en el qual posarem una cabeça d´all, pelats i sencers. Un cop sigui prou fet, retirarem els alls i afegirem pebre vermell (dolç) abundant i finalment un litre de moscatell.
En una cassola posarem els talls de conill (sense oli ni canyella), el sofregit i afegirem de ½ a 1 got de vinagre (el vinagre el podem rectificar durant la cocció si cal, per deixar un agredolç, al nostre gust). Afegirem també una picada feta amb ametlles i els alls del sofregit, (diu l´Imma que hi ha qui afegeix ½ got d´anís, però que allò no ho fa).
Cal que deixem reduir a foc baix el guisat fins que l´oli quedi destriat i la salsa agafa al tall.


AQUIMOQUILI:

Con véreu en aquestes receptes l´ingredient principal no és el conill, sinó el pollastre i la perdiu, és obvi que el plat en popularitzar-se empra un ingredient més assequible con el conill.
Poso les receptes conservant el lèxic textual i els títols del llibre.


ALTRE PLAT DE POLLASTRES:

Los pollastres o capons, quant seran nets, los obriràs per lo cul per treure lo guié y padré y bodells y, quan seran nets, los faràs tornar rossos ab llart o cansalada y, quant seran ben rossos, a la mateixa cassola los deixaràs està y posaras sal y un poco aygua y aixís sed aniran xoent y de tan en tan los giraràs y quant seran cuyts, un `poch abans, y faràs un aquilimóculi d´esta manera: de grans de alls, julivert, pebra, clabels, canyella y zafra, tot ben picat, ho dexataràs ab un poch de oli. Mitx quart abans de treure´ls a taula los untaràs bé ad dit aquilimóquili y, si pot fer costra lo aquilimóquili, serà milló y los treuràs a taula, qu´es vianda, barrejada ad rabas per enciam, molta apetitosa per los desmenjats.

UN ALTRE PLAT DE PERDIU:

Les perdius, quant seran limpias, las untaràs ad un poch de oli y las faràs tornar rossas a las graellas y, quant sian rossas, las possaràs ad una casola, y posaràs sal, un poch de oli, julivert, fullas de lloré, pebra, toronja o llimona, algunas cabezas de alls, un poch de Farina dexatada i faràs que el suc les còbria y, quant seran quytas, las poràs treura a taula, pero antas de treu-les a taula, per sobre la plata de la vianda, y posaràs un aquilimóquili de alls, julivert y pabrot coent o pebra y o posaràs per sobre de la bianda de la plata.
Y aquesta plata és de reys y enperadors y yo també, si en menjo y los demés. Com podeu observar està clar que el nom designa no solament quelcom picat a morter,
Amb pebre vermell, sinó que a més, en la primera recepta indica molt clarament que la salsa ha de embolcallar bé els talls de carn, cosa que s´ha conservat en les receptes actuals. Probablement en aquell temps era una forma de preparació corrent i coneguda segons sembla per la naturalitat amb que empra el mot a la recepta. La versió de la Maria seria més fiel a l´original mentre que la l´Imma té les lògiques influències de la cuina mostrada, més elaborada, com correspondria a una casa benestant del poble.

Cuina Catalana de veritat. Pere Sans. Editorial Comanegra. 2007 ISBN: 978-84-935566-6-2


Nota: Amb aquesta recepta viu fer un petit homenatge, a Pep Salsetes i Pere Sans dos dels grans recuperadors de la cuina catalana de veritat.
Actualment se estan perden molts plats que feien els nostres avantpassats, i es important que tots en la part que ens correspon fem una recerca, aquells sabors de la infantesa, aquells plats que es feien al camp, no esta tot escrit, ni tot dit, en qualsevol poble pot sortir una historia com la que ens conte Pere Sans.
Modestament us animo a fer un poc de detectiu i a veure que descobrim, segur que desfruitarem amb alguna meravella oblidada.

martes, 19 de mayo de 2009

HORT SANT FELIU. EN MARCHA.




Ya tengo el huerto en marcha, he preparado las zangas para el riego intentando buscar las pendientes para que el agua fluya y llegue a todas las plantas.
Me he comprado una motoazada de segunda mano, de la marca ALFA, va estupenda, tiene una cilindrada de 125 c.c y unos 9 caballos, más que suficientes para trabajar con cómodidad, tengo que deciros que aunque tiene muchos años, está hecha a conciencia, para que dure toda la vida, el pages que me la vendió, me dijo que estas maquinas pasan de padres a hijos, nada que ver con las que hacen ahora en china.
También ya he plantado prácticamente todo de cara al verano:
Tomateras: de penjar (de pera y rodons), cobra (Súper hibrido), Padre Benac, palosanto, montserrat plens, rosa de Sant Vicenç de Castellet, valencians, cherry.
Pimenteros: Reus (grandes rojos), lamuyos, italianos, guindillas súper largas de Sant Vicenç de Castellet, Romesco, Landas (para encurtir).
Berengeneras: Redondas (blancas, moradas, listadas), largas moradas.
Calabacineras , meloneras, calabazas, sandias.
Batata de Malaga dulce.
Judías tiernas rastreras saxa, verdes y amarillas.
Lechugas maravilla y romana.
Coles de verano.
Tengo alguna acelga que ha salido sola.
En fin todo preparado para que se presente una buena cosecha.
Nota: La fotos fuerón tomadas el 7 de mayo de 2009.


viernes, 15 de mayo de 2009

51ª EDICIÓ DE L´EXPOSICIÓ NACIONAL DE ROSES. SANT FELIU DE LLOBREGAT.

Esta exposición de rosas se empezó ha hacer en el año 1928, de la mano del santfeliuenc Pere Dot . Durante la Guerra Civil y la post Guerra dejo de realizarse y a partir del año 1949 se reanudo hasta el dia de hoy.
En aquella época la exposición mostraba rosas de grandes roseistas como, Dot, Camorubí o Torreblanca. También a partir de aquella época se empezarón ha hacer concursos entre aficionados, premiando la rosa mas perfumada, niniaturas, nuevas variedades, etc.
Hoy podemos decir que es una de las mejores exposiciones de rosas que se realizan en la península Ibérica.
Más de 25 mil personas acudieron a ver la exposición que se hizó en el Palau Falguera, los dias 7 y 8 de Mayo.
Yo personalmente disfrute mucho viendo, oliendo y fotografiando, embriagado por una atmosmera de olor y color.
Para más información os remito a este grupo de entusiastas:
Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat C/ Vidal i Ribas, 23-25 08980 Sant Feliu de Llobregat Telèfon 93 685 32 42 Fax 93 632 72 19




















jueves, 14 de mayo de 2009

FIRA DE SANT PONÇ. CARRER HOSPITAL. BARCELONA. 11 DE MAIG DE 2009.















































La llegenda explica que, fugint dels seus perseguidors, Ponç va arribar a Barcelona i que, al veure tanta misèria i malalties entre la població local, es va posar a preparar les pòcimes amb herbes remeieres que coneixia bé, per tal d’alleugerir els dolors. Això li va fer guanyar el respecte i l’admiració de molts barcelonins que a partir d'aquell moment van començar a celebrar una fira d’herbes en el seu honor. Com és sabut, algunes plantes tenen poders repel·lents d’insectes parasitaris i d’altres tenen efectives propietats remeieres. Per aquests dos motius els nostres avantpassats ja les consideraven com a herbes remeieres. La creença popular diu que si es neteja bé la casa el dia de Sant Ponç s'allunyen els paràsits per tot l'any. Antigament era un costum força arrelat posar sota el llit un paquet d'herbes beneïdes de la Fira de Sant Ponç amb la convicció que tenia un alt poder guaridor.








martes, 12 de mayo de 2009

CODORNICES CON CAMISA DE BEICON.

Para 4 personas:

8 codornices. 8 lonchas finas de beicon. 1 vaso de vino blanco seco. 2 dientes de ajo. Romero. 1 cucharadita de maicena. Aceite de oliva. Pimienta. Sal.






1. Limpiar las codornices, lavarlas y secarlas bien con un paño de cocina. En volver cada una con una loncha de beicon, fijarla con palillo y salpimentarlas. 2. En una sartén calentar el aceite de oliva y junto con los dientes de ajo y el romero. Agregar las codornices y dorarlas un par de minutos. Verter el vino, bajar el fuego y cocer las codornices durante 20 minutos, dándoles la vuelta con frecuencia. 3. Unos minutos antes de finalizar la cocción, retirar el ajo y la ramita de romero y espesar la salsa con la cucharadita de maicena diluida en un poco de agua. Rectificar de sazón. 4. Servir las codornices bien calientes rociadas con su salsa.

Notas: Como podéis ver un plato muy sencillo y todo un clásico. El beicon hace que las codornices no queden secas, y combina perfectamente ellas.

lunes, 11 de mayo de 2009

XXIX FIRA-MERCAT DE SANT PONÇ. MATARÓ.



















Herbes, mels, dolços, olors, a Sant Ponç :






Productes naturals i elaborats artesanalment són el reclam d’una fira que ven tradició i qualitat No calia tenir un olfacte gaire desenvolupat per adonar-se que quelcom passava a la plaça de l’ajuntament, si algú passejava per les seves rodalies aquest cap de setmana podia percebre com se li estimulava aquest sentit amb facilitat. Un deliciós aroma cridava els ciutadans cap a la plaça, que plena de paradetes de productes artesanals i elaborats amb productes naturals, celebrava la XXVI edició de la Fira-Mercat de Sant Ponç. Pots de melmelada, dolços de tots colors, cotofluix de sucre com el de la fira, secallones i formatges, creps, neules o galetes van ser alguns dels productes que es van poder mirar i comprar aquest cap de setmana a la plaça de l’ajuntament. Molts mataronins són fidels a la cita anual de la ciutat amb els productes artesans, una cita que es presenta en forma de fira i sota la voluntat d’honorar a Sant Ponç. Enguany, com sempre, els client habituals van agrupar-se a la plaça, on es van barrejar amb multitud de curiosos que s’interessaven pels productes presentats: de qualitat i naturals.


martes, 5 de mayo de 2009

RULO DE ESPINACAS Y LANGOSTINOS.







Para 4 personas:

400 g de espinacas. 3 huevos. 20 g de queso parmesano rallado. 1 pizca de tomillo picado. Sal y pimienta.

Para el relleno: 200 gramos de langostinos cocidos sin cabeza y pelados. 1 1/2 tomates. 1 taza de leche desnatada. 1 1/2 cuchara de zumo de limón. 20 g de harina. 20 g de margarina. 1 1/2 cucharaditas de eneldo picado.




Preparación:






1. Precalentar el horno a 190º C. Engrasar y forrar una plancha enrollable de 28 x 18 centímetros (de silicona y en su caso papel de aluminio. 2. Cocer las espinacas, escurrir bien, picarlas y mezclarlas con el tomillo picado, el queso, las yemas, la sal y la pimienta. 3. Batir las claras a punto de nieve e incorporarlas después a la mezcla de espinacas. Verterlo sobre la plancha preparada, nivelar la masa y hornear unos 15 min. hasta que tome consistencia. 4. preparar un bechamel para el relleno. Añadir el tomate y los langostinos a trozos pequeños, el eneldo, el zumo de limón, la sal y la pimienta. Calentarlo. 5. Volcar el rulo sobre una hoja de papel engrasado y retirar con cuidado el papel de aluminio. Cubrirlo con el relleno y enrollarlo usando el papel para ir levantando el rulo. Servir en rodajas.

Notas; Muy fácil de hacer y con un resultado muy bueno.