Este blog es un espacio abierto a quien quiera participar. Compartir sus recetas, sus historias culinarias. Aquellos sabores de antes y aquellos ingredientes de siempre, los productos del campo cada día más difíciles de encontrar. En fin todo aquello que este relacionado con el mundo de la cocina tradicional, sin olvidarnos de la presente.
lunes, 17 de mayo de 2010
ROSELLES A CAN RIMBLES. CANYAMARS.
viernes, 16 de abril de 2010
ARRIBA LA PRIMAVERA A CANYAMARS.
La Balanguera- Joan Alcover
La Balanguera misteriosa
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil.la
teixint la tela per demà.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Girant l'ullada cap enrera
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
De tradicions i d'esperances
teix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d'or i argent
de la infantesa que s'enfila, de la
vellura que se'n va.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
La Balanguera- Joan Alcover
La Balanguera misteriosa
como una araña de arte sutil,
vacía que vacía su rueca,
de nuestra vida saca el hilo.
Como una parca bien cavila
tejiendo la tela para mañana.
La Balanguera hila, hila,
la Balanguera hilará.
Echando una ojeada hacia atrás
vigila las sombras de la ascendencia,
y de la nueva primavera
sabe dónde se esconde la semilla.
Sabe que la cepa más se enfila
cuanto más adentro puede arraigar.
La Balanguera hila, hila,
la Balanguera hilará.
De tradiciones y de esperanzas
teje la bandera para los jóvenes
como quien hace un velo de "noviazgo"
con cabelleras de oro y plata
de la niñez que se enfila, de la
vejez que se va.
La Balanguera hila, hila,
la Balanguera hilará.
domingo, 22 de noviembre de 2009
viernes, 30 de octubre de 2009
domingo, 18 de octubre de 2009
FIRA DEL BOSC MEDIEVAL. CANYAMARS. EL MARESME.
jueves, 9 de julio de 2009
POU DE GLAÇ DE CANYAMARS. EL MARESME.
Del mateix poble fins al pou hi ha una passejada, entre arbres centenaris i muntanyes plenes de boscos.
Es va construir al segle XVI, aprofitant la petita edat de gel i va estar en funcionament fins a mitjans del segle XIX.
Es Rodó, amb una cúpula semiesfèrica, afegida posteriorment i uns contraforts que li donen la imatge de castell. En els seus orígens estava parcialment soterrat.
En la par de dalt hi ha la bassa on s'estancava l'aigua que es glaçava durant les nits de d'hivern i desprès es deixaven relliscar el blocs de gel fins a dintre el pou, on en capes que s'anaven aïllant es conservava fins l'Estiu, era tota una petita industria.
El gener de 2007 va ser adquirit per l'Ajuntament de Dosrius al seu propietari, Ricard Prats, que n'havia tingut cura durant molts anys.
Hi ha possibilitat de visitar-lo prèvia cita amb el Ajuntament de Dosrius.
Per mes informació truqueu l´Ajuntament (C/ Sant Antoni 1, 08319 Dosrius
937 918 014).