Mostrando entradas con la etiqueta Varis - Varios.. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Varis - Varios.. Mostrar todas las entradas

viernes, 30 de abril de 2010

JORDI ESTADELLA. NOS DEJA UN GRANDE DE LA GASTRONOMIA.



Desde la época de Tito B. Diagonal en radio joventut , hasta el programa gastronómico De boca en boca de la emisora de radio Com Radio. Os puedo asegurar que he sido un seguidor de Jordi Estadella.

Nos deja uno de los mejores gastrónomos de todo el mundo y un referente para todos nosotros.

Hace poco más de un mes tuvimos la oportunidad de asistir a la entrega de los premios a los mejores quesos de España 2009, donde Jordi hacia de maestro de ceremonias, presentando el evento. Como siempre estuvo genial y nos hizo pasar una velada increíble.

Hoy cuando me he enterado de la noticia. Me he quedado sin palabras y la verdad llevo todo el día dándole vueltas y recordando los buenos momentos que me ha hecho vivir.

Gracias por todo Jordi.






miércoles, 28 de abril de 2010

FRUTART. JUDIT COMES.

El cor i les mans de FrutArt es Judit Comes, que prové d'una família d'artistes i artesans. Son pare, ebenista, la introdueix en el treball amb la fusta.

Amb 15 anys, es forma a la Escola d'Arts Ondara i a l'acadèmia de dibuix i pintura Lluïsa Serrando, on desenvolupa les seves aptituds en disseny i arts gràfiques, escultura, pintura i ceràmica.

Al finalitzar els seus estudis investiga noves formes d'expressió, com l'escultura en fang, pedra i fusta, a la vegada que descobreix la seva passió per la cuina i gastronomia.

Durant els anys següents treballa com dissenyadora gràfica a la vegada que participa en diferents reunions i esdeveniments gastronòmics. Es en aquest punt que començar a fusionar les seves dues passions com son l'art i la gastronomia, reflexant-les en la decoració de pastissos, i evolucionant cap al treball avançat amb xocolata i altres tècniques.

Es a principis del 2005 quan te la possibilitat d'anar a realitzar un curs de talla de fruites amb el mestre Xiang Wang. Aquí pot practicar les tècniques xineses de talla i començar a treballar les fruites i verdures de forma artística.

Practicant intensament i veient la seva facilitat per aquest art, es quan decideix crear FrutArt, per poder mostrar i col·laborar amb els professionals i particulars en el impuls d'una nova visió de fruites i verdures, així com promoure el seu consum i millora d'imatge.

FrutArt col·labora amb diferents entitats i organitzacions, a la vegada que acudeix a diferents esdeveniments per a la promoció d'una alimentació sana, mentrestant realitza decoracions i formacions per empreses i particulars.

Judit s'ha desplaçat per diferents llocs de Europa, mostrant i formant a gent en aquest bell art mil·lenari. Últimament està sent requerida per diversos mitjans de comunicació i culturals per a la mostra de la seva feina i perspectives del mateix.

Breu historia de la talla de fruites i verdures

L'art de la talla de fruites i verdures va començar a Xina farà uns 2000 anys, per a la decoració de plats i actes socials. Actualment es segueix realitzant la talla de forma habitual a restaurants i grans celebracions.

A Tailàndia es va importar aquest art des de Xina, l'any 1364, quan una de les princeses de palau decora una llàntia flotant (emprada en una cerimònia tradicional tailandesa) amb figures tallades en fruites i verdures. Al veure-ho, el Rei s'emociona i impulsa aquest art per a us exclusiu a la cort.

A l'any 1932, l'art de la talla es "democratitza", al decidir el Rei vigent ensenyar-ho, formant als professors de les escoles del país. Així, passa a esser una més de las arts oficials, tal como la pintura, música, dansa, etc...

Les diferencies entre la talla xinesa i tailandesa, consisteix, bàsicament, en els motius realitzats. Els xinesos realitzen figures i imatges al·legòriques als seus contes i llegendes, vers que els tailandesos realitzen principalment flors.






martes, 9 de febrero de 2010

DEL MERCAT A LA TAULA. SEGONA EDICIÓ. RECEPTES DE BAIX COST.


Dintre de la campanya de promoció dels mercat municipals, l'Oficina de Mercats i Fires Locals organitza la segona edició del concurs Del mercat a la taula, en aquesta ocasió centrada en les receptes de baix cost. Podran participar totes les persones usuàries dels mercats municipals aportant receptes econòmiques, saludables i a l'abast de tothom, a través de plats i productes típics de cada municipi o del territori on s'ubiquen.

L'objectiu, per tant, és doble: d'una banda, aportar solucions a la població en la cuina diària mitjançant receptes o menús econòmics i saludables, a l'abast de totes les economies; de l'altra, situar els mercats municipals com a referents de compra saludable i de consum responsable.

Una segona novetat d'aquesta edició és la presentació dels cursos de cuina amb productes econòmics als mercats, uns cursos que pretenen fomentar els valors nutritius i la cuina del producte de proximitat per estalviar amb el producte de temporada i l'aprofitament màxim de tot el que es compra. Aquests cursos estant organitzats per la revista Cuina, aniran a càrrec de cuiners de la zona i es faran al propi mercat.

Aquesta campanya finalitzarà el mes de gener de 2011 amb el lliurament gratuït, a través de les parades dels mercats, del segon llibre de receptes Del mercat a la taula. Aquest llibre contindrà les receptes de baix cost de cada municipi guanyadores del concurs.

Així doncs, la nova campanya Del mercat a la taula reforça les sinergies entre la clientela i el mercat, i té en la cuina local i popular l'element vehicular amb el producte autòcton i territorial que podem trobar als nostres mercats.

Bases del concurs de receptes:

Objecte:

La Diputació de Barcelona, mitjançant l'Oficina de Mercats i Fires Locals i en col·laboració amb els ajuntaments i els mercats municipals, convoca la segona edició del concurs de receptes culinàries de la província de Barcelona, elaborades pels clients i les clientes dels mercats i amb l'objectiu de donar a conèixer receptes econòmiques, saludables i a l'abast de tothom, a través de plats i productes típics de cada municipi o del territori on s'ubiquen.

Aquesta campanya finalitzarà amb l'edició del segon llibre de cuina Del mercat a la taula, el qual recopilarà un seguit de primers, segons plats i postres que hagin sortit guanyadors de l'esmentat concurs.

Requisits:

El concurs és obert a tots els clients i les clientes del mercat municipal sense distinció d'edat.

Cada participant pot presentar un màxim de tres receptes (ja sigui un primer o segon plat, unes postres o bé un menú que contingui una recepta de cada categoria).

Per tal de triar els/les guanyadors/es, el jurat atorgarà un màxim de 200 punts per a cada proposta tenint present el criteris següents:

Que les receptes facin referència a plats típics del municipi (o del territori) o que s'elaborin amb productes propis de la zona, sobretot aquells que disposin d'una Denominació d'Origen Protegida (DOP), una Indicació Geogràfica Protegida (IGP) o d'una Marca de Qualitat (Marca Q) [fins a 40 punts].

Que les receptes siguin de baix cost (serà el jurat qui establirà el preu aproximat de les receptes presentades a concurs) [fins a 50 punts].

Que els ingredients de les receptes es puguin trobar al mateix mercat [fins 50 a punts].

El valor gastronòmic de la recepta, segons el criteri del/a cuiner/a del jurat [fins a 40 punts].

El valor nutritiu de la recepta, segons el criteri del jurat [fins a 20 punts].

Les receptes han de ser per a un total de quatre persones.

Com participar-hi:

Cal escriure les receptes, juntament amb les dades personals, a la butlleta retallable que trobareu als mercats municipals. Cal dipositar aquesta butlleta correctament emplenada a alguna de les bústies elaborades especialment per al concurs i que trobareu al vostre mercat més proper.

També podeu descarregar i imprimir-vos la butlleta a través d'aquesta pàgina web (disponible properament), si bé cal que després la dipositeu físicament en alguna de les bústies esmentades.

Termini d'inscripcions:

La data màxima per presentar les receptes finalitza el proper 30 d'abril de 2010.

Finalistes i guanyadors:

Un jurat format per representants del mercat i del municipi, amb participació de cuiners/es de prestigi, seleccionaran les sis receptes finalistes i, d'entre aquestes, les dues guanyadores. Els/les guanyadors/es rebran un trofeu exclusiu lliurat per l'Oficina de Mercats i Fires Locals i una subscripció per un any a la revista CUINA.

En el cas dels municipis amb un sol mercat, les dues receptes guanyadores seran les que formaran part del llibre de receptes que editarà la Diputació de Barcelona. En el cas dels municipis amb més d'un mercat participant, el jurat serà responsable de triar, d'entre totes les receptes guanyadores, aquelles dues que representaran finalment el municipi.

Drets d'autor :

Les sis persones finalistes cedeixen a la Diputació de Barcelona tots els drets de propietat intel·lectual en exclusiva sobre l'ús de les receptes lliurades i durant un període de temps il·limitat, que podrà, si s'escau, utilitzar aquests menús en activitats posteriors. Totes les receptes es publicaran en català, independentment de l'idioma en el qual s'hagin rebut.

Altres:

La Diputació de Barcelona es reserva el dret de modificar aquestes bases per causes de força major. Les persones que participin en aquest concurs accepten aquestes bases en el moment de la inscripció. Igualment, la Diputació de Barcelona es reserva el dret a fer les modificacions que consideri més adients en la composició final del llibre de receptes.

Organitza: Oficina de Mercats i Fires Locals de l'Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb els ajuntaments i els mercats de cada municipi.

Aquestes receptes seran cuinades per cuiners/es professionals en un espai habilitat per la Diputació de Barcelona per tal de facilitar les tasques de fotografia dels plats.



lunes, 7 de septiembre de 2009

TORNEM DE VACANÇES.

23/08/2009



  • Després de les vacances i una vegada recarregades les piles, tornem a rellançar el blog. Durant aquest temps hem estat recopilant molt material para poc a poc anar-ho publicant, espero que us agradi, ja anirem caminat.
    Estem submergit en una crisis molt forta i avui tots no sabem per on sortirem, para que l'anima s'ens puja una mica us regalo amb una foto del Montseny, desde la serralada litoral a la vora de Canyamars


jueves, 21 de mayo de 2009

CONILL A LA MÀCALI-MÒCOLI.


Prats del Corredor (Dosrius). 15/03/2009

CONILL A LA MÀCALI-MÒCOLI.

Aquest plat, la recepta del qual he recollit al petit poble del Bedorc, a la riba de l´Anoia, té un nom estrany i és fruit de la casualitat que hagi pogut esbrinar el seu origen. La història va començar un bon dia, que en Pep Salseta va treure a conversa l´estranyesa que sempre l´hi havia causat el nom d´una preparació que apareix en el llibre de fray Sever d´Olot, L´art de cuinar (1787) pertanyent a la biblioteca del Castell de Peralada i editat per Ed. Jaime Barrachina l´any 1982. La recepta es qüestió era una picada amb ingredients específics que el llibre anomena “Aquilimoquili”. Tots dos varem estar d'acord en què la cosa anava mes enya de la coincidència i esdevenia dependència, ja que Màcali-Mòcoli era evidentment una deformació de Aquilimoquili. Quedava per esbrinar com aquest plat havia arribat i s´havia conservat tany lluny del seu origen. Preguntant a uns i a altres va anar sortint la història. Sembla ser que les dues persones de qui vaig recollir la recepta (la Maria de la Fonda-bar i l´Imma de Ca la Sió), les havien après de les seves mares a qui les hi va ensenyar una coquessa de la zona, de nom Cèlia. Les coquesses eren cuineres professionals que hom llogava em festes senyalades em què s´havia de cuinar bé i per nombrosa gent. Aquesta coquessa, amb molt bona fama a les rodalies, suposo que la va aprendre, sinó directament del llibre d'algun altre cuiner que el coneixia. Amb l´anar dels anys el nom, estrany para a la gent del poble, es va anar deformant fins arribar al lèxic actual. Pel que fa a l'origen del nom inicial, al meu és una llatinització macarrònica d´un nom centreamericà, jo ho llegeixo com provinent de xili i mojo (Pebrot vermell picant i quelcom picat a morter), cosa que per altra banda lliga amb el contingut de la recepta. Per tal que pugueu veure la similitud, us ofereixo les dues receptes actuals i dues més del llibre.

CONILL A LA MÀCALI-MÒCOLI SEGONS LA MARIA PUJOL.

Fregirem el conill, convenientment salat fins deixar-lo ben cuit i el reservarem. En el morter (o vas del minipimer) posarem 1 cabeça d´all grosseta, pelada, un poc de sal, pebre vermell picant, al gust, 2 cullerades grans pebre vermell dolç, ½ got de vinagre,1/2 got d´anís i l´oli de fregir el conill.
Ajuntarem en una cassola el conill i la picada i a foc baix ho courem tot plegat a foc suau i durant no massa estona, per tal de no cremar el pebre, tot remenat perquè els talls de conill quedin ben embolcallats amb la picada.


SEGONS L´IMMA SOTERAS.

Fregirem el conill, prèviament, salt, en oli juntament amb ½ bastonet de canyella i el reservarem. Farem un bon sofregit de ceba en el qual posarem una cabeça d´all, pelats i sencers. Un cop sigui prou fet, retirarem els alls i afegirem pebre vermell (dolç) abundant i finalment un litre de moscatell.
En una cassola posarem els talls de conill (sense oli ni canyella), el sofregit i afegirem de ½ a 1 got de vinagre (el vinagre el podem rectificar durant la cocció si cal, per deixar un agredolç, al nostre gust). Afegirem també una picada feta amb ametlles i els alls del sofregit, (diu l´Imma que hi ha qui afegeix ½ got d´anís, però que allò no ho fa).
Cal que deixem reduir a foc baix el guisat fins que l´oli quedi destriat i la salsa agafa al tall.


AQUIMOQUILI:

Con véreu en aquestes receptes l´ingredient principal no és el conill, sinó el pollastre i la perdiu, és obvi que el plat en popularitzar-se empra un ingredient més assequible con el conill.
Poso les receptes conservant el lèxic textual i els títols del llibre.


ALTRE PLAT DE POLLASTRES:

Los pollastres o capons, quant seran nets, los obriràs per lo cul per treure lo guié y padré y bodells y, quan seran nets, los faràs tornar rossos ab llart o cansalada y, quant seran ben rossos, a la mateixa cassola los deixaràs està y posaras sal y un poco aygua y aixís sed aniran xoent y de tan en tan los giraràs y quant seran cuyts, un `poch abans, y faràs un aquilimóculi d´esta manera: de grans de alls, julivert, pebra, clabels, canyella y zafra, tot ben picat, ho dexataràs ab un poch de oli. Mitx quart abans de treure´ls a taula los untaràs bé ad dit aquilimóquili y, si pot fer costra lo aquilimóquili, serà milló y los treuràs a taula, qu´es vianda, barrejada ad rabas per enciam, molta apetitosa per los desmenjats.

UN ALTRE PLAT DE PERDIU:

Les perdius, quant seran limpias, las untaràs ad un poch de oli y las faràs tornar rossas a las graellas y, quant sian rossas, las possaràs ad una casola, y posaràs sal, un poch de oli, julivert, fullas de lloré, pebra, toronja o llimona, algunas cabezas de alls, un poch de Farina dexatada i faràs que el suc les còbria y, quant seran quytas, las poràs treura a taula, pero antas de treu-les a taula, per sobre la plata de la vianda, y posaràs un aquilimóquili de alls, julivert y pabrot coent o pebra y o posaràs per sobre de la bianda de la plata.
Y aquesta plata és de reys y enperadors y yo també, si en menjo y los demés. Com podeu observar està clar que el nom designa no solament quelcom picat a morter,
Amb pebre vermell, sinó que a més, en la primera recepta indica molt clarament que la salsa ha de embolcallar bé els talls de carn, cosa que s´ha conservat en les receptes actuals. Probablement en aquell temps era una forma de preparació corrent i coneguda segons sembla per la naturalitat amb que empra el mot a la recepta. La versió de la Maria seria més fiel a l´original mentre que la l´Imma té les lògiques influències de la cuina mostrada, més elaborada, com correspondria a una casa benestant del poble.

Cuina Catalana de veritat. Pere Sans. Editorial Comanegra. 2007 ISBN: 978-84-935566-6-2


Nota: Amb aquesta recepta viu fer un petit homenatge, a Pep Salsetes i Pere Sans dos dels grans recuperadors de la cuina catalana de veritat.
Actualment se estan perden molts plats que feien els nostres avantpassats, i es important que tots en la part que ens correspon fem una recerca, aquells sabors de la infantesa, aquells plats que es feien al camp, no esta tot escrit, ni tot dit, en qualsevol poble pot sortir una historia com la que ens conte Pere Sans.
Modestament us animo a fer un poc de detectiu i a veure que descobrim, segur que desfruitarem amb alguna meravella oblidada.

martes, 3 de marzo de 2009




Corren nous temps pel món de la gastronomia i el vi. Cada cop més consumidors construeixen la seva pròpia veu en blocs i altres formats de les xarxes socials d’Internet, comunicant i intercanviant amb altres consumidors i gent interessada valoracions, recomanacions i experiències al voltant de productes, locals, territoris, persones, marques, etc.
La blocosfera i les xarxes socials s’estan convertint en un poderós referent que una gran audiència utilitza per decidir on va, què fa, què compra o per conèixer l’actualitat en aquest sector de creixent interès, en un moment en que el paper de la crítica i les guies tradicionals s’està reformulant i s’enfronta a nous reptes. Ocupar aquesta creixent esfera d’influència social i econòmica i ajudar a decidir a un segment creixent de l’audiència, atorga a escriptors, creadors i editors de blocs una gran responsabilitat sobre el missatge que comuniquem i la seva repercussió en consumidors i productors.
Les autores i autors de blocs de continguts enogastronòmics que recolzem aquest codi creiem que és el moment de fer un pas endavant. Creiem en l’ intercanvi de veus, en el creixent paper d’Internet i d’aquests nous medis de publicació. Creiem en la veu del consumidor i de l’usuari. I perquè creiem en la seva importància, volem jugar fort per publicar un contingut de qualitat, fiable i creïble, en els nostres blocs i webs socials. Per aquesta raó volem manifestar-ho públicament, compartint entre tots uns principis bàsics d’autoregulació que apliquem a l’ elaboració dels nostres continguts, que respecten la independència i llibertat creativa de qualsevol bloc i als que qualsevol bloquer que així ho desitgi i comparteixi, s’hi pot afegir.

Principis del Codi Cuina:



En els nostres textos, diferenciem clarament la informació de l’opinió subjectiva sobre un fet, lloc, producte o servei, rectifiquem els errors de contingut que hàgim pogut cometre i acreditem l’autoria o procedència del contingut que no hem creat, a no ser que la font original indiqui que no és necessari.
Rebutgem la publicació d’injúries i calúmnies a terceres persones en els nostres blocs, tant en textos de la nostra autoria com en aquells comentaris que usin aquestes pràctiques i ens reservem el dret, per tant, d’eliminar qualsevol participació en aquest sentit sense que això no signifiqui, en la nostra opinió, menyspreament de la llibertat d’expressió dels autors o dels participants.
Indiquem si el producte o el servei del que parlem ens ha estat enviat pel seu promotor o propietari, si n’ hem obtingut algun benefici i si la informació que publiquem no ha estat comprovada per nosaltres mateixos. En la mesura del possible, indiquem els camins a través dels quals hem tingut accés o coneixement d’aquest producte / servei.
Indiquem si tenim una relació de parentiu o d’amistat amb els responsables o propietaris dels productes i serveis dels que parlem. Igualment, indiquem qualsevol tracte de favor, de preferència o diferent del d’un usuari habitual del que hàgim pogut ser objecte, de manera que el lector pugui diferenciar entre l’oferta habitual i aquelles atencions que, per un o altre motiu, hàgim pogut rebre.
Indiquem, sempre que sigui possible, el preu dels productes o serveis dels que parlem.
Aquest codi esta subscrit per mes de 200 blogs i crec que es un punt per unificar criteris en quan a com entenem nosaltres el mon gastronomic.

miércoles, 18 de febrero de 2009

Este blog es un espacio abierto a quien quiera participar,
y compartir sus recetas, sus historias culinarias, aquellos
sabores de antes y aquellos ingredientes de siempre,
los productos del campo cada día más dificiles de
encontrar
En fin todo aquello que este relacionado con el mundo de
la cocina tradicional, sin olvidarnos del presente.