Este blog es un espacio abierto a quien quiera participar. Compartir sus recetas, sus historias culinarias. Aquellos sabores de antes y aquellos ingredientes de siempre, los productos del campo cada día más difíciles de encontrar. En fin todo aquello que este relacionado con el mundo de la cocina tradicional, sin olvidarnos de la presente.
domingo, 5 de febrero de 2017
164a. Fira de la Candelera. Molins de Rei. 03-04-05 de febrer de 2017.
domingo, 1 de julio de 2012
AGROECOLOGÍA.
Olivares sevillanos. |
Podemos imaginar que vivimos en un mundo cada vez más poblado. La población mundial llegará a los 7.000 millones en 2012, según la última proyección de la Oficina del Censo estado
Así mismo, en tan solo unidense, en la que analiza distintos factores que afectan al crecimiento demográfico en 226 países.
Así mismo, en tan solo trece años se espera que la población mundial pase a tener 1.000 millones de habitantes más.
Como podemos conseguir alimentar a toda esta población, como podemos conseguir una mayor redistribución de los recursos sin destruir el planeta. En resumidas cuentas que hacer.
Podemos vivir en un continente, en un país, así poco a poco acercamos a nuestra realidad y a partir de aquí como actuar, que hacer.
Es posible que desde este marco inicial podamos dar una pequeña alternativa que poco a poco cambie esa tendencia.
En el mundo rural siempre ha existido una producción de subsistencia que ha contribuido a su alimentación desde épocas remotas. Este círculo en muchas zonas se ha ido rompiendo, perdiéndose ese imán hombre-tierra.
La Agroecología puede contribuir a que comunidades de agricultores y ganaderos no dejen
sus campos y en esta actividad puedan ganarse la vida. De esta forma serán guardianes de su entono.
Sin duda unos de los pilares sobre los que podemos reforzar la agroecología es el turismo. Sin el muchos productos agroecológicos no tendrían salida y con ello no se conocerían. Así mismo
un turismo responsable es una fuente de ingresos y de atracción increíbles.
Para terminar, en esta época de crisis el modelo de sociedad consumista y destructora de recursos está colapsada. Sería interesante que poco a poco nos planteáramos una vuelta a nuestras raíces.
Nota: Me gustaría conpartir con vosotros este comunicado de prensa.
Se esta trabajando mucho en conseguir la recuperación de variedades horticolas antiguas y de cultivos que se estan perdiendo. Toda una esperanza de futuro.
Represa. Sierra Nevada al fondo. |
Canales de riego de época Nazarí. |
Comunicat de premsa de la Fundació Miquel Agustí (03/11/2011)
En el marc del projecte “Recuperació, a través de l’ús, de l’agrobiodiversitat en els espais de la Xarxa Natura 2000 a Catalunya” la Fundació Miquel Agustí —entitat vinculada a la Universitat Politècnica de Catalunya.BarcelonaTech (UPC) i l’Ajuntament de Sabadell— ha recollit mostres de més de 200 varietats tradicionals antigament cultivades a Catalunya. Aquestes varietats poden constituir una font d’aliments d’alta qualitat i actuar com a motors de desenvolupament de determinats territoris. Els investigadors de la Fundació Miquel Agustí estudiaran el potencial agronòmic i gastronòmic d’aquestes varietats.
Determinats productes agrícoles amb característiques especials poden actuar com a eixos de desenvolupament en zones rurals. La mongeta del Ganxet a l’àrea del Vallès-Maresme, el fesol de Santa Pau a la regió d’Olot o els calçots a la zona de Valls són bons exemples, ja que es tracta de productes agrícoles amb propietats específiques: un gust i textura diferents, tècniques de cultiu específiques, uns plats associats i una història i tradició vinculades directament a un territori. Aquests productes aporten una imatge de qualitat al territori on són produïts, beneficiant al sector agrari i al sector serveis (principalment a la restauració).
Aquesta estratègia de desenvolupament rural és l’eix del projecte que està realitzant la Fundació Miquel Agustí, i que compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat, adscrita al Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí. En el projecte hi participa Francesc Casañas, director científic de la Fundació Miquel Agustí i professor del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC, i Joan Casals, investigador de la Fundació Miquel Agustí encarregat del projecte.
Des de principis d’any, s’estan estudiant les varietats tradicionals cultivades en quatre territoris de Catalunya: la Terra Alta, el Berguedà, la Conca de Barberà-Anoia i l’Alt Camp-Tarragonès. Les zones d’estudi s’han seleccionat pels seus importants valors naturals, ja que gran part del territori estudiat està protegit mitjançant la Xarxa Natura 2000.
En el transcurs del projecte s’ha elaborat el primer mapa de varietats tradicionals catalanes, eina que es posa a disposició dels agents del sector i de la societat en general per fomentar el coneixement d’aquesta diversitat agrícola. Paral•lelament, s’ha dut a terme una diagnosi dels espais protegits mitjançant la Xarxa Natura 2000 a Catalunya, assenyalant la pèrdua de sòl agrari com una de les principals amenaces per a aquests territoris (disminució del 6,3% de la superfície cultivada en 10 anys). Finalment, i mitjançant les entrevistes realitzades a més de 400 pagesos d’aquestes quatre àrees, s’ha aconseguit recollir les llavors de més de 200 varietats tradicionals, així com documentar la seva història, costums i gastronomia associades. Aquesta informació i les llavors recollides serviran de base per desenvolupar i promoure nous productes alimentaris que, com en el cas del calçot de Valls, ajudin a promoure l’agricultura local i de qualitat. Algunes varietats que tenen potencial són l’escarola cabell d’àngel, el pèsol negre, l’enciam negre, el cigronet de l’Anoia o la col brotonera. Totes aquestes varietats seran conservades a una temperatura i humitat controlades al Banc de Germoplasma de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (UPC) i al Centro Nacional de Recursos Fitogenéticos, amb la finalitat de mantenir la seva viabilitat i poder-les utilitzar quan s’iniciïn les probes de caracterització.
Una altra acció del projecte ha estat l’estudi de 15 varietats tradicionals de tomàquet. Les dades referents a la producció i el perfil sensorial de cada varietat (factors determinants del seu valor comercial) han permès seleccionar dues varietats per la seva elevada qualitat: una procedent del Parc Natural de Collserola i l’altra de la zona de la Garrotxa.
A partir d’aquesta primera experiència en quatre àrees de Catalunya es pretenen establir les bases metodològiques per dissenyar actuacions a la resta d’àrees rurals de Catalunya i d’Espanya. En una segona fase del projecte es duran a terme assajos de camp amb aquestes varietats tradicionals, en les quals es fomentarà la participació de grups de productors i de restauradors per seleccionar les varietats amb més potencial, les quals començaran a ser cultivades en un termini de 3 anys.
Amb els resultats d’aquest projecte, la Fundació Miquel Agustí pretén ajudar al desenvolupament d’una agricultura que generi productes de qualitat i associats a cada territori (que es puguin protegir amb marques geogràfiques), així com conservar aquesta important parcel•la de la biodiversitat que són les varietats tradicionals agrícoles.
Per a més informació contactar amb Joan Casals Missio (Tlf: 93.552.10.93 / Correu electrònic: recerca@fundaciomiquelagusti.cat).
jueves, 3 de diciembre de 2009
HORTS DE CALDES DE MONTBUI. 29-11-2009.
Fa 17 any que cada final de novembre vaig a Caldes de Montbui.
I vaig a fer una cursa, que puja fins al Farell, una muntanya que com un mur,
preserva al poble del fort vent del nord
Caldes de Montbui es famosa per les seves aigües termals, algunes son las
que surten a mes temperatura de tota la península ibèrica, sobre tot la famosa del
Lleó (76 graus).
Sempre que vaig m´agrada posar les mans fredes de baix del aigua i contar
quan temps trigo en treu-les, es que crema molt!...
Aquesta aigua abans anava al safareig public i aixi les dones del poble podien rentaven
amb aigua calenta.
Avui us vull ensenyar una part de Caldes que molta gent no coneix.
Son els seus hort, en la part que dona a la riera de Caldes i protegits per el Farell i
per la mateix Caldes.
Aquest horts tenen un microclima, i com podeu veure, son plens de vida.
--A que es bonica la corba de desnivells de la 17ª Cursa Muntanya del Farell.