GUISAT DE FAVES AMB SOFREGIT DE CALÇOTS.
Ingredients per a 4 persones:
600 g de faves desgranades.
4 calçots.
300 g de tomàquets madurs.
Una punta de botifarra negra.
Un raig de vi blanc.
Oli d´oliva.
Sal.
1. En una cassola ofeguem les faves amb una mica d´aigua fins que quedin toves.
2. Piquem els tomàquets (treien-li totes les llavors) i dos calçots. En una paella amb una mica d´oli fem el sofregit. Daurem bé els calçots picats a foc molt lent i quan estiguin ben enrossits afegim el tomàquet i deixem que es faci a poc a poc. Te que ser un sofregit de veritat i això porta temps, sense preses ens quedarà perfecte.
3. Quan estigui fet el sofregit. Agafem una cassola de terrissa a pot ser i amb una mica d´oli fregim el calçots restants que picarem una mica més gruixos que els altres. Quan estiguin enrossits afegim el sofregit, donem unes voltes, afegim les faves, el raig de vi i rectifiquem de sal.
4. Per últim afegim una mica de botifarra negra. Deixem que tots els ingredients se integrin i ja tenim el plat fet.
Conve deixar reposat una mica, sempre queda més gustos.
Desde la época de Tito B. Diagonal en radio joventut , hasta el programa gastronómico De boca en boca de la emisora de radio Com Radio. Os puedo asegurar que he sido un seguidor de Jordi Estadella.
Nos deja uno de los mejores gastrónomos de todo el mundo y un referente para todos nosotros.
Hace poco más de un mes tuvimos la oportunidad de asistir a la entrega de los premios a los mejores quesos de España 2009, donde Jordi hacia de maestro de ceremonias, presentando el evento. Como siempre estuvo genial y nos hizo pasar una velada increíble.
Hoy cuando me he enterado de la noticia. Me he quedado sin palabras y la verdad llevo todo el día dándole vueltas y recordando los buenos momentos que me ha hecho vivir.
Gracias por todo Jordi.
El cor i les mans de FrutArt es Judit Comes, que prové d'una família d'artistes i artesans. Son pare, ebenista, la introdueix en el treball amb la fusta.
Amb 15 anys, es forma a la Escola d'Arts Ondara i a l'acadèmia de dibuix i pintura Lluïsa Serrando, on desenvolupa les seves aptituds en disseny i arts gràfiques, escultura, pintura i ceràmica.
Al finalitzar els seus estudis investiga noves formes d'expressió, com l'escultura en fang, pedra i fusta, a la vegada que descobreix la seva passió per la cuina i gastronomia.
Durant els anys següents treballa com dissenyadora gràfica a la vegada que participa en diferents reunions i esdeveniments gastronòmics. Es en aquest punt que començar a fusionar les seves dues passions com son l'art i la gastronomia, reflexant-les en la decoració de pastissos, i evolucionant cap al treball avançat amb xocolata i altres tècniques.
Es a principis del 2005 quan te la possibilitat d'anar a realitzar un curs de talla de fruites amb el mestre Xiang Wang. Aquí pot practicar les tècniques xineses de talla i començar a treballar les fruites i verdures de forma artística.
Practicant intensament i veient la seva facilitat per aquest art, es quan decideix crear FrutArt, per poder mostrar i col·laborar amb els professionals i particulars en el impuls d'una nova visió de fruites i verdures, així com promoure el seu consum i millora d'imatge.
FrutArt col·labora amb diferents entitats i organitzacions, a la vegada que acudeix a diferents esdeveniments per a la promoció d'una alimentació sana, mentrestant realitza decoracions i formacions per empreses i particulars.
Judit s'ha desplaçat per diferents llocs de Europa, mostrant i formant a gent en aquest bell art mil·lenari. Últimament està sent requerida per diversos mitjans de comunicació i culturals per a la mostra de la seva feina i perspectives del mateix.
Breu historia de la talla de fruites i verdures
L'art de la talla de fruites i verdures va començar a Xina farà uns 2000 anys, per a la decoració de plats i actes socials. Actualment es segueix realitzant la talla de forma habitual a restaurants i grans celebracions.
A Tailàndia es va importar aquest art des de Xina, l'any 1364, quan una de les princeses de palau decora una llàntia flotant (emprada en una cerimònia tradicional tailandesa) amb figures tallades en fruites i verdures. Al veure-ho, el Rei s'emociona i impulsa aquest art per a us exclusiu a la cort.
A l'any 1932, l'art de la talla es "democratitza", al decidir el Rei vigent ensenyar-ho, formant als professors de les escoles del país. Així, passa a esser una més de las arts oficials, tal como la pintura, música, dansa, etc...
Les diferencies entre la talla xinesa i tailandesa, consisteix, bàsicament, en els motius realitzats. Els xinesos realitzen figures i imatges al·legòriques als seus contes i llegendes, vers que els tailandesos realitzen principalment flors.
La Balanguera- Joan Alcover
La Balanguera misteriosa
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil.la
teixint la tela per demà.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Girant l'ullada cap enrera
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
De tradicions i d'esperances
teix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d'or i argent
de la infantesa que s'enfila, de la
vellura que se'n va.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
La Balanguera- Joan Alcover
La Balanguera misteriosa
como una araña de arte sutil,
vacía que vacía su rueca,
de nuestra vida saca el hilo.
Como una parca bien cavila
tejiendo la tela para mañana.
La Balanguera hila, hila,
la Balanguera hilará.
Echando una ojeada hacia atrás
vigila las sombras de la ascendencia,
y de la nueva primavera
sabe dónde se esconde la semilla.
Sabe que la cepa más se enfila
cuanto más adentro puede arraigar.
La Balanguera hila, hila,
la Balanguera hilará.
De tradiciones y de esperanzas
teje la bandera para los jóvenes
como quien hace un velo de "noviazgo"
con cabelleras de oro y plata
de la niñez que se enfila, de la
vejez que se va.
La Balanguera hila, hila,
la Balanguera hilará.
_640x480.JPG)
